lunes, 7 de octubre de 2013

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

Capitalisme i decadència


      En l’assaig d’opinió titulat Capitalisme i decadència spengleriana d'Europa, escrit per Carlos X. Blanco,  se'ns presenta un panorama ombrívol del futur d'Europa, conseqüència de la pròpia essència del capitalisme mundial i globalitzador que no posseeix pàtria ni identitat i tant sols anhela els guanys, per la qual cos foragita les fàbriques als lloc on la mà d’obra és més barata, evadint impostos al seu Estat i deixant en l’atur i la misèria als obrers del seu país o, el que es pitjor, convertint-los en una plebs romana que viu del pa i circ,  uns ventres plens i agraïts. Vos presento un resum de l’assaig per a que podeu jutjar vosaltres mateix i, si ho desitgeu, al final vos aporti l’enllaç d’Internet. 




El circ espanyol. Font: Farabunterra

     De la mateixa manera que esdevé un cataclisme, aquesta societat de masses serà la pròpia protagonista i causant dels mals que li vénen. La nostra societat europea viu en un procés d'imparable d'urbanització. Les grans masses de camperols van començar a emigrar des dels seus llogarets i terrers, dipositàries ancestrals de tota la cultura ancestral. La ciutat va iniciar la seva colonització absoluta del camp.

      La vella cultura agrícola i ramadera, tot el seu madur sistema de valors d'ús, va sucumbir a aquests centres urbans que, primerament, van ser mercats, mers punts de concurrència; però, en un segon moment, van passar a ser centres de producció explotadora.
 




Font: informe21

     La colonització del camp per la ciutat va suposar la conversió de grans masses camperoles en masses proletàries. La ciutat com a mercat va passar a ser la ciutat com ergàstul (lloc on vivien amuntegats els esclaus): centre immens de producció i acumulació de plusvàlua. Calia concentrar la força de treball -la mercaderia humana- i deslligar-la de la terra (privar-la dels seus mitjos de subsistència) per produir plusvàlua. La resta de "serveis" o creacions de la civilització urbana (bancs, universitats, teatres, òperes...)  van ser dotacions per a la burgesia i perquè la classe burgesa pogués allotjar-se i explotar les masses fabrils. Les ciutats dels “països emergents” que creixen monstruoses presenten tot l'aspecte de ser embornals immensos de força de treball, dotació mínima de serveis (bancs, prostíbuls, tavernes), barriades miserables separades de la zona residencial luxosa, desordre "sota control", nivells de delinqüència màxims però compatibles amb l'explotació econòmica més crua, degeneració absoluta de l'animal humà.
 





      Per a Carlos X. Blanco, i grups intel·lectuals d’esquerres, les ciutats occidentals son monstruositats capitalistes que han submergit al camp circumdant en el fang de l'explotació. Per aquests intel·lectuals totes les coses bones d’Europa provenen de les grans cultures d'arrel vilatana o camperola que van fer florir ciutats, estats, obres d'art i de ciència. En canvi, el sistema capitalista ha reduït el camp a una simple font emissora de matèries primeres, aliments i mà d’obra barata. Aquest fenomen l’anomenen “civilització” en el sentit splenglerià, es a dir, desprès del naixement de la “civilització” i el seu desenvolupament, ara estem en la senilitat: esgotament de la creativitat, fossilització d'institucions i estructures, rigidesa de les formes i els hàbits.

 




     Els europeus tenim les nostres arrels a l’estrat rural, el qual que té les seves més velles arrels en el paganisme celto-germànic i en el món clàssic. Sobre aquest vam afegir un altre substrat essencialment únic per a tots els pobles d'Europa, el qual va sorgir de les ruïnes del feudalisme i la descomposició de la comunitat camperola originària arran de la Revolució Industrial i l'auge del capitalisme.
 




     Les masses camperoles, un cop remogudes de les seves terrers, van afluir a la ciutat i van perdre les seves arrels. El vilatà transmutat en obrer perd els vincles amb la propietat de la terra que, de cap manera, en la societat pre-capitalista, és pot comparar amb la propietat de  mercaderies.

     La gran ciutat-mercat i la gran-ciutat fabril o ergàstul, han donat pas a la gran ciutat cosmopolita, a la ciutat-món que converteix als seus ciutadans en una mena de mònada (terme utilitzat per els filosofes per referir-se a Déu o el primer ésser o la unitat originària, o per la totalitat de tots els éssers, amb el significat de «sense divisió») que s'arroga la representativitat de tot el planeta. A la ciutat mònada han d'estar representades totes les cultures, totes les races, les innombrables religions, el ventall complet dels modes humans de vida i de pensament. Es porta a la pràctica tota l'abstracció: tota cultura ha de desprendre de les seves arrels i enviar alguns emigrants i ambaixadors a la ciutat-món on portarà una existència artificial, mestissa, degradada: sota l’asfalt no hi ha arrels, sols pseudo-cultura capitalista caracteritzada pel sincretisme i el mestissatge.

 




     Els peus africans dansen ritmes de la selva a Nova York o París, però ja no és l'ànima nativa del negre en el seu entorn natural, és una ànima sincrètica, que vol i no pot. Els resos orientats a la Meca, lluny de la sorra del desert, es donen avui molt prop amb la minifaldilla i la igualtat dels sexes, però aquesta mateixa convivència és una bomba de rellotgeria, on esclataran tota mena d'enfrontaments. Sota les mateixes ordenances municipals i una mateixa Constitució conviuen tribus i hordes, clans i llinatges de la més diversa procedència. 

      El segle XXI serà més aviat un segle de lluita d'identitats que de lluita de classes. Això no vol dir que desaparegui l'explotació capitalista, sinó que, s'intensificarà gràcies al puré multicultural, condició prèvia per l'ultra-explotació. La defensa d'un cert nivell de salaris i condicions laborals dignes a Europa son una fita de les classes obreres nacionals degudament organitzades i dotades d'un alt sentit de la disciplina. La disciplina gairebé militar d'un sindicat o partit obrer garantida per quadres i líders exemplars que han encapçalat la causa de la classe treballadora fent-la respondre com un sol home davant les amenaces del Capital.

 




     La classe dominant, però, ha reaccionat astutament minant les bases d'aquesta unitat fèrria i disciplinada incentivant, per una banda, l'emigració de persones alienes a la cultura amfitriona i, de l'altra, la deslocalització de empreses.

     La manera més senzilla de trencar el nivell de salaris que una classe obrera organitzada ha defensat després de dècades de lluita consisteix a importar contingents d'emigrants. Aquests treballadors procedeixen d'una altra cultura i necessiten almenys una generació o dues per integrar-se amb la resta dels obrers nadius i fer causa comuna amb ells, militar en la mateixa organització, etc. Mentrestant, accepten salaris molt inferiors i serveixen per trencar la unitat de la classe obrera, acceptant condicions que per als nadius serien inacceptables.

 




Port xinés

     La importació d'emigrants porta a la pràctica l'ideal del Capitalisme (per més que es repeteixi que és un eslògan marxista): “El Proletari no té Pàtria".

     En efecte, el proletari és un producte del capitalisme (una aberració de les qualitats humanes producte de l’explotació capitalista) i al sistema no li interessa cap mena d'identitat que reforci els llaços d'unió entre els treballadors. El sexe, la raça o la religió han de ser abstrets per tal d'aconseguir una massa d'àtoms individuals que només arribin a relacionar-se per mitjà de la producció de mercaderies. El capitalisme és un immens engranatge que, tendencialment, només permet la relació dels individus en tant de consumidors i productors de mercaderies, fins al punt que aquest individu sense sexe, sense raça i sense identitat nacional o religiosa, serà tendencialment una mercaderia i només mercaderia.
 




Factoria xinesa

      Ara bé, el capitalisme no es desenvolupa sense contradiccions. Proclamant la "igualtat" de sexes, races, cultures, vol negar el que és impossible esborrar del tot en unes poques generacions. Encara no s'ha efectuat el sincretisme religiós absolut ni el mestissatge universal. La ideologia capitalista treballa per convertir al ser humà en una mercaderia dòcil i explotable.

       L'home es resisteix a ser una "Humanitat" genèrica o abstracta. Moltes nacions volen la seva independència dels Estats capitalistes uniformadors. Segueix havent homes i dones, continua havent heterosexuals, continua havent cristians, musulmans, budistes, ateus, etc.

    La diversitat o pluralitat per si mateixes no tenen per què ocupar un lloc elevat en la Axiologia (s’ocupa dels valors humans), com el seu contraris, l'homogeneïtat, la uniformitat ... Aquestes són posicions relatives en un procés de canvi, de perpètua transformació: la vida és Història, la Història és esdevenir, tot passa i res s'oblida del tot.

     El capitalisme funciona millor suprimint la diversitat humana i adotzenant al individu perquè sucumbeixi davant l’Imperi de la Mercaderia. El missatge radical burgés (Llibertat, Igualtat, Fraternitat) és un veritable malson mundial, una arrel de conflictes, ja que aquestes proclames burgeses, descontextualitzades, ja lluny de l'època de la Il·lustració, lluny de Rousseau o de la Revolució Francesa, comporten la destrucció dels valors mateixos de la Civilització. Per exemple, la tolerància religiosa que es començava a reclamar al segle de Locke, en el XVII, concernia exclusivament a la convivència entre sectes cristianes sota un mateix rei. La igualtat burgesa es referia a la igualtat de tots els ciutadans sota l'imperi d'una mateixa Llei (Igualtat jurídica) abolint la servitud i l'esclavitud, per tant. La Igualtat entre l'home i la dona, també concerneix a una igualtat jurídica, els mateixos drets i deures, sense cap renúncia a la condició femenina o la masculinitat. I així successivament. 

      Però a la ciutat-món la radicalització d'aquesta Trinitat suposa la seva aberració. La tolerància passa a convertir-se en relativisme i aviat veurem defensors occidentals de l'ablació de clítoris o del càstig corporal de la dona, per "tolerància" cap a altres credos i per "respecte" a una creixent fe.

 




     L'home-massa de les grans ciutats només entén per "realitat" un immens entramat de realitats construïdes, de procediments i hàbits tècnics, d'enginys i artificiositats. Ell mateix es considera ja una màquina, cosa construïda i mercaderia. Les seves relacions socials es redueixen a procediments tècnics i mercantils. No és estrany que l'home-massa vulgui legalitzar i fins i tot exaltar la prostitució. Els economistes, tant com els mass media, li han ensenyat que tot es compra i tot es ven en aquest món. Va ser la primera lliçó de la ciutat-mercat (tot el que importa en aquest món son "els diners"). Després, la ciutat-fàbrica li va ensenyar que la pròpia humanitat és una espècie de taronja a la qual se li pot esprémer el suc. L'home és cosa i és màquina semovent, una màquina que presta serveis i rendiments. El fracàs de la Humanitat coincideix amb l'origen mateix de la Mercaderia i de la seua producció industrial.

 




       El continent europeu és avui un continent condemnat a l'esclavitud. La deslocalització de les grans empreses, el pla estúpid de voler fer d'Europa un simple embut de plusvàlues, durà a molta mort i dolor, i tots serem aviat esclaus. Les noves potències emergents estan allà on les companyies transnacionals han emigrat (els seus capitals també ho han fet).
 




     Les mateixes empreses del capitalisme mundial i globalitzador no posseeixen pàtria ni identitat en el moment en que evadeixen impostos. Buscant mà d'obra barata ultramarina, i buscant no pagar impostos a la pàtria, aquestes companyies desapareixen en l'haver de cada país europeu. És un capital nòmada, flotant, que no coneix fronteres i que ni tan sols vol gastar un cèntim en protegir fronteres que, veritablement, ja no li interessen. Al ciutadà mitjà, el que porta els grillons i la pell marcada per una nòmina, sí se li exigiran més i més esforços "patriòtics", val a dir fiscals. I li recordaran que tots hem de contribuir a que la nostra societat es conservi en els termes en què ens han educat: en la llibertat, la igualtat i fraternitat. 

     Mentre el Capital recolza aquest missatge, s'evadeix d'ell. I llavors, una massa d'assalariats que sostenen els estats amb tot el seu suor i sacrifici veurà com els salaris baixen, les ocupacions escassegen, amb la qual cosa els salaris tornaran a caure, i veurà a més que més i més estrangers fent cua voldran teva feina per la meitat del sou, o potser per menys.
 


Tokio nit. Font: 4ever

     El Capitalisme sap que a Europa no es pot contenir la caiguda de la taxa de guany, que aquesta taxa es pot recuperar en països fins ara "perifèrics" on no importarà res que els seus règims siguin despòtics, aberrants, perillosos per a la Civilització mateixa. Aquests despotismes extraeuropeus donaran suport amb les seves armes i tècnics a una multinacionals "cosmopolites", buscant entre nosaltres, els repugnants homes blancs, antany cristians i espoliadors, una nova massa d'esclaus. Doncs la nostra Europa serà poc més que un solar improductiu i un asil d'ancians sense memòria, enmig de la massa indiferenciada d'habitants de la ciutat-món.
 

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada